AEB vint anys de municipalisme a Badia

Xavier Bella 

A la tardor passada els companys de l’AEB van contactar amb mi perquè els ajudés en els actes del seu 20è aniversari, que se celebra enguany. Em van demanar si volia fer una investigació sobre la seva història i publicar-la en un llibre. La perspectiva era interessant i aviat m’hi vaig llençar de cap.

Em va fascinar el valor que tenia mantenir una formació política alternativa durant 20 anys i estar sempre al peu del canó construint i millorant una ciutat des de la ja llunyana independència municipal.

Les meves aproximacions a Badia del Vallès han estat graduals i progressives en funció del que anava coneixent i del que anava aprenent. Vista com a una ciutat poc de pas al llindar de Sabadell i Barberà, quan t’aproximes a la seva realitat perceps un ritme vital intens. He estat uns quants mesos investigant sobre la història de Badia i de l’AEB, sobre la gent, la política municipal, les entitats, la idiosincràsia particular. M’he passat moltes estones a la biblioteca Vicente Aleixandre, he entrevistat a molts dels que han forjat aquesta història passant hores conversant amb l’Albert Díez a casa seva, o fent cafès amb en Joan Tafalla al bar del Joaquín Nogués a la plaça de la Sardana. He estat molts dies al Casal de l’Esquerra, Parlant amb la Teresa, el Pedrosa, el “Nene”, la Montse Montañes, el Quim, el Juan Carlos i tants d’altres. M’he permès immiscir-me en el dia a dia de l’AEB, anar al ple municipal, participar de les seves assemblees, compartir la tristesa quan els han deixat companys propers, fer una copa amb els companys de la PAH, i  participar també de les  seves festes…He furgat entre la gran quantitat d’informació de la revista “L’Alternativa”, des d’aquell numero 0 fundacional en el llunya 1994, fins a l’actualitat, fet que m’ha ajudat a establir una cronologia de tot allò rellevant que ha succeït a Badia des d’una perspectiva local però també amb una mirada sensible cap als problemes socials del món. I tot m’ha ajudat a fer-me una idea una mica més clara de l’esforç i l’entusiasme amb els quals els companys de l’AEB han contribuït en la millora de la seva ciutat, tant des del punt de vista polític com social.

Els quatre caps de llista que ha tingut l'AEB en una imatge recent

És interessant conèixer com, a vegades, les coses més grans són pensades de forma gairebé casual. Com per exemple el que em va explicar la Teresa Reverter de que les primeres converses per fer una unitat d’esquerres a Badia foren fetes a casa seva, al voltant d’una taula. Eren moments decisius, amb una controvertida independència municipal, els quals s’havien d’aprofitar per fer alguna cosa important per la ciutat. He vist un pacte de govern amb els Socialistes que només va durar un any però que va donar l’experiència de deu, m’ha admirat la tenacitat de l’Albert Díez quan sense tenir-ne intenció, es va posar al davant l’any 2003 per guiar la nau de l’AEB durant la travessa del desert. Una nau que ja tenia els tripulants del futur, però que encara mantenia les rèmores del passat. Foren moments difícil per tots, després de la gran campanya de la “fiebre amarilla” quan l’AEB es va quedar a un sol vot del segon regidor.  Però varen ser moments de sembrar, instants de no perdre la calma i treballar dia a dia cap a un futur social i polític més digne. La decisió del Sergio Escribano de posar-se al davant el 2007, la determinació del Juan Antonio Pérez de ser el primer conseller comarcal de l’AEB quan ell sempre em repeteix allò de “No em considero polític, em considero representant del Poble”, o el sacrifici personal de la Montse Montañés d’estar sempre a disposició de l’AEB quan aquesta l’ha reclamat. Tot això m’ha admirat, com també  ho ha fet la gran capacitat de treball que tenia la Concha, que malauradament no he pogut entrevistar, però que entre tots i totes m’han ajudat a fer-me’n un retrat molt precís de la seva gran qualitat humana i de la seva tasca social col·lectiva.

Em deixo moltes coses per dir i moltes persones per anomenar, que espero que estiguin suficientment reflectides en el llibre que sortirà publicat properament. No serà tot, però constituirà una gran part d’aquesta història, des del Caracol Maya fins a l’aire fresc insuflat pel Quim Duran a partir de 2011; un aire que ha portat als quatre regidors actuals i a unes bones perspectives de futur. Per tot això, estaré content d’haver pogut contribuir en aquest vintè aniversari de l’AEB ajudant un poc a explicar una història que val la pena ser explicada i posant negre sobre blanc en la remembrança de la memòria individual i col·lectiva. Només aconseguir això, em donaré per satisfet.